Bona tarde!!!
Jolines a la que sembla que estem recuperats
tornem a començar, lo de les guarderies es ben cert! Ara el Melonet té
conjuntivitis però des de Halloween hem passat per vomiteres, caguetes
i mocs indefinits. De moment la pitjor experiència, els vòmits amb diferència…
Un dia, després del berenar, en Joan es va tornar com la nena de l'exorcista,
va vomitar a ses meves cames (i amb la cosa sensible que estic
ja vos podeu imaginar!), però tot controlat, els 2 a la dutxa i un
cop empijamat i dintre el bressol (mentre jo recollia el festival del
menjador), el vaig sentir vomitar… vaig corre però el desastre ja estaba…
tot brut… el bressol, el terra, les parets.. per sort el pijama només de
manera superficial (no vam necessitar dutxa). El pobret estava molt espantat i
no sabia massa que l’hi passava. Ho vaig deixar tot com estava, el vaig
canviar, vaig agafar una pila de tovalloles i vam anar cap al sofà. Vaig posar
els dibus i com que el pobre no tenia res a l’estomac va vomitar un
parell de cops més però poca cosa, això si, vaig quedar molt impactada, sort
que en Toni va arribar perquè jo tenia molta plorera de veure´l amb aquella
cara de por i mig ofegat… després només volia que l’abracessin, tan petit trencava
el cor.
El divendres de Halloween, com que
estava millor, vam passar per la guarde una estona per poder fer
un parell de fotos amb els seus amics. Vaig fer una disfressa
molt xula per ell!! De Monstre! Vaig comprar un pijama de monstres en
el primark i el vaig modificar cosint uns mitjons (també de monstres)
com si fossin peus, també teníem una gorra d’estiu, plena d’ulls, però com
que no estava fi no el vaig voler marejar. Vos passo un parell de
fotos. Estava molt graciós amb tots aquells peus que l’hi penjaven.
Embaràs, aquesta setmana tinc un POMELO!
Sembla que fa una setmana que m’ha donat un descans,
ja no vomito i no he tingut mal de cap però em sembla que després de quasi 5
mesos ja toca, ha sigut una tortura xina,
i cada vegada que penso que ja estic millor torno a començar. Ara estic esperant
el la pujada d’energia que diuen que et ve en els 5 mesos perquè la necessito,
estic que m'arrossego i no tinc ganes de fer res.
NOOO! ENCARA NO SE QUE
ES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Després de fer un parell d’ecos, encara no sabem
res. Sóc molt impacient… Amb en Joan al cap de 16 setmanes es va veure molt
clar, perquè aquest/a ha decidit fastiguejar a sa mare creuant ses cames i
deixant veure el just per confondre?¿?¿? Sort que les mares impacients
m’entenen! Sobretot perquè una nina em faria molta il·lusió i l’espera es fa
eterna. Està clar que si és un nen, l’estimaré molt!!! Però m’agrada que
el Melonet sigui el meu únic príncep petit. Tots sabem que el més
important és que estiguin sans però si no fes il·lusió saber que seran la gent
tampoc preguntaria cada 2x3. Esperarem a la setmana 20, quasi 21…
Per cert!! La roba premamà va arribar perfectament! Les talles un pel més gran del que posava a sa la web però no caldrà tornar res!!! 100% recomanable!!
Per cert!! La roba premamà va arribar perfectament! Les talles un pel més gran del que posava a sa la web però no caldrà tornar res!!! 100% recomanable!!
Feliç final de setmana!! Per aquí
tindrem visites familiars mallorquines. Yupiii!!!
Buenas tardes!
Jolines a la que parece
que estamos recuperándonos volvemos a empezar, lo de las guarderías es bien
cierto! Ahora el Melonet tiene conjuntivitis pero desde Halloween hemos pasado
por vómitos, caguitis y mocos indefinidos. De momento la peor experiencia, los
vómitos con diferencia... Un día, después de la merienda, Joan se volvió como
la niña del exorcista, vomitó en mis piernas (y con lo sensible que estoy ya os
podéis imaginar), pero todo controlado, los 2 en la ducha y una vez con el
pijama y dentro la cuna (mientras yo recogía el festival del comedor), lo oí
vomitar...fui corriendo pero el desastre ya estaba... todo sucio... la cuna, el
suelo, las paredes.. por suerte el pijama sólo de manera superficial (no
necesitamos ducha). El pobre estaba muy asustado y no sabía que le pasaba. Lo
dejé todo como estaba, lo cambié, cogí un montón de toallas y nos fuimos al
sofá. Puse los dibus y como el pobre no tenía nada en el estómago vomitó un par
de veces más pero poco, eso si, quedé muy impactada, suerte que Toni llegó
porque yo tenía mucha llorera de verlo con esa cara de miedo y medio ahogado..
después sólo quería que la abrazaran, tan pequeño rompía el corazón.
El viernes de Halloween,
como que estaba mejor, pasamos por la guarde un rato para poder hacerle un par
de fotos con sus amigos. Hice un disfraz muy chulo para él!! De Monstruo!
Compré un pijama de monstruos en Primark y lo modifiqué cosiendo unos
calcetines (también de monstruos) como si fueran pies, también teníamos una
gorra de verano, llena de ojos, pero como no estaba fino no lo quise marear. Os
paso un par de fotos. Estaba muy gracioso con todos aquellos pies que le
colgaban.
Embarazo, esta semana
tengo un POMELO!
Parece que desde hace
una semana me ha dado un descanso, ya no vomito y no he tenido dolor de cabeza
pero me parece que después de casi 5 meses ya toca, ha sido una tortura china,
y cada vez que pienso que ya estoy mejor vuelvo a empezar. Ahora estoy
esperando la subida de energía que dicen que te viene a los 5 meses porque la
necesito, estoy que me arrastro y no tengo ganas de hacer nada.
NOOO! AÚN NO SE QUE SE
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Después de hacer un par
de ecos, aún no sabemos nada. Soy muy impaciente... Con Joan al cabo de 16
semanas se vio muy claro, pero este/a por que ha decidido fastidiar a su madre
cruzando sus piernas y dejando ver lo justo para confundir?¿?¿? Suerte que las
madres impacientes me entienden! Sobre todo porque una niña me haría mucha
ilusión y la espera se hace eterna. Está claro que si es un niño, la amaré
mucho!!! Pero me gustaría que el Melonet sea mi único príncipe pequeño. Todos
sabemos que lo más importante es que estén sanos pero si no nos hiciera ilusión
saber que serán la gente tampoco preguntaría cada 2x3. Esperaremos a la semana
20, casi 21 ...
Por cierto!! La ropa
premamá llegó perfectamente! Las tallas un poco más grandes de lo que ponía en
la web pero no será necesario que devolver nada !!! 100% recomendable !!
Feliz fin de semana!!
Por aquí tendremos visitas familiares mallorquinas! Yupiii!!!