Mini.. good by my friend
Avui he venut el meu primer cotxe, el meu primer amor…
Sembla mentida la facilitat que tinc per creure que les coses inanimades
tenen sentiments. De petita pensava que les meves nines en tenien i que a la
nit se sentien soles, així que les posava totes dintre del meu llit, després,
pensava que les barbies i els ninos també els hi passava el mateix i els afegia
al club… acabava dormint estirada com un pal amb ninots per tots costats. Al
matí, estaven tots a terra, pobrets. Podria explicar més coses d'aquestes però
no vull que vos espanteu.
Sento
que l'abandono... Sempre havia pensat que mai el vendria, que el tindria per
sempre, encara que fos en el jardí fent de jardinera o com una joguina pels
nens… però aquest segon embaràs m’ha fet obrir els ulls i ja nos sóc aquella
nina de 20 anys, sóc una mami óssa amb 1 “churumbel”, una panxota i ciàtica que
necesita 5 portes i un bon maleter! Fins ara he anat trampejant però cada cop
que trec poso o trec en Joan és una tortura, bé, era una tortura… Sempre em
quedarà el mini del Melonet (quan veieu la foto entendreu que vull dir).
Em
consola que se’l quedi una nina de 18 anys molt il·lusionada amb ell, que viu a
Sevilla i allà estarà rodejat de vida i bon humor! Potser ell preferiria una
jubilació en lloc de començar de nou, però com diuen “Sevilla tiene un color
especial” i segur que serà feliç.
Per sort
en Toni els havia avisat del meu possible espectacle de mocs i llàgrimes però
ja fa dies que vaig buidant i al final he tingut un moment però he aguantat
força bé l'espectacle.
Ara toca
la part en què li parlo al cotxe…
Tractoret…
Han sigut 10 anys d'aventures i experiènces; Els caps de setmana a la neu, les
sortides de sol al turó… Recordo anar a fer "trompos" al descampat
davant el cementiri (havíem de practicar! Si no el dia que et passa no saps com
reaccionar, eh Maria? jajaja!). Has escoltat mil confidències, has vist mil llàgrimes
i sentit molts riures. Has aguantat cants desafinats i super “bailoteos” (tots
amb “mazo” sentiment). Hem anat de camping. Em vas portar fins a Mallorca per
viure una història d'amor que encara dura i 3 anys després em vas portar el dia
del meu casament. Hem fet Sant Joan-Llucmajor passant per Randa, per anar a
treballar, durant un grapat d'anys i hem vist com passaven les estacions
d'aquest preciós camí. Els camps passaven de marro a verd, després plens de
flors i acabaven daurats, els ametllers florien a l'hivern i gaudíem d'alguna
nevada. Cada primavera em sorprenia veure aquell roser abandonat que de cop
explotava carregat de roses vermelles! I que graciosos els porquets, els conills,
les perdius i les ovelles que mos creuàvem... de veritat que gaudia moltíssim
de fer aquesta carretera. Has vist néixer en Joan i durant 16 mesos hem estat 3
en lloc de 2. Has fet de casa, com un caragolet, t'he carregat de trastos 1000
cops per anar d’aquí cap allà... Ahir et vaig treure el que et feia diferent de
la resta, les xapes que hem anat recol·lectant tots aquests anys. Algunes són
comprades, d’altres regalades i fins i tot en teníem de propaganda, jejeje. La primera va ser "All you need is love" del Natura (no podia ser un altre). Ara
les guardaré en una caixeta juntament amb el teu clauer. No crec que mai torni
a sentir així per cap altre cotxe, tu has sigut el primer i així seguirà sent!
good by my friend
D’acord, ja vaig a buscar la pastilleta!!
Bon cap de setmana!
Hoy he vendido mi primer coche, mi primer amor ...
Parece mentira la facilidad que tengo para creer que las cosas inanimadas
tienen sentimientos. De pequeña pensaba que mis muñecas tenían y que por la
noche se sentían solas, así que las ponía todas dentro de mi cama, luego,
pensaba que las barbies y los muñecos también les pasaba lo mismo y los añadía
al club... acababa durmiendo estirada como un palo con muñecos por todos lados.
Por la mañana, estaban todos en el suelo, pobrecitos. Podría contar más cosas
de estar pero no quiero que os asustéis.
Siento que lo abandono... Siempre pensé que nunca lo vendería, que lo
tendría para siempre, aunque fuera en el jardín haciendo de maceta o como un
juguete para los niños... pero este segundo embarazo me ha hecho abrir los ojos
y ya nos soy aquella niña de 20 años, soy una mami osa con 1
"Churumbel", un barrigón y con ciática que necesita 5 puertas y un
buen maletero! Hasta ahora me he ido apañando pero cada vez que pongo o saco
Juan es una tortura, bueno, era una tortura... Siempre me quedará el mini del
Melonet (cuando veáis la foto entenderéis que quiero decir).
Me consuela que se lo quede una niña de 18 años muy ilusionada con él, que
vive en Sevilla y allí estará rodeado de vida y buen humor! Quizás él
preferiría una jubilación en lugar de empezar de nuevo, pero como dicen
"Sevilla Tiene un color especial" y seguro que será feliz.
Por suerte Toni les había avisado de mi posible espectáculo de mocos y
lágrimas pero ya hace días que voy vaciando y al final he tenido un momento
pero he aguantado bastante bien el espectáculo.
Ahora toca la parte en le hablo al coche...
Tractorcito... Han sido 10 años de aventuras y experiencias; Los fines de
semana en la nieve, las salidas de sol en la colina... Recuerdo ir a hacer
"trompos" en el descampado frente al cementerio (teníamos que
practicar! Si no el día que te pasa no sabes como reaccionar, eh María?
Jajaja!). Has escuchado mil confidencias, has visto mil lágrimas y sentido
muchas risas. Has aguantado cantos desafinados y súper "bailoteos"
(todos con “mazo” sentimiento). Hemos ido de camping. Me llevaste hasta
Mallorca para vivir una historia de amor que todavía dura y 3 años después me
llevaste el día de mi boda. Hemos hecho San Juan-Llucmajor pasando por Randa,
para ir a trabajar, durante muchos años y hemos visto cómo pasaban las
estaciones de este precioso camino. Los campos pasaban de marrón a verde,
después se llenaban de flores y acababan dorados, los almendros florecían en
invierno y disfrutábamos de alguna nevada. Cada primavera me sorprendía ver
aquel rosal abandonado que de golpe explotaba cargado de rosas rojas! Y que
graciosos los cerditos, los conejos, las perdices y las ovejas que nos
cruzábamos... de verdad que disfrutaba muchísimo de hacer esta carretera. Has
visto nacer Juan y durante 16 meses hemos estado 3 en lugar de 2 Has hecho de
casa, como un caracol, te he cargado de trastos 1000 veces para ir de aquí para
allá... Ayer te saqué lo que te hacía diferente del resto, las chapas que hemos
ido recolectando todos estos años. Algunas son compradas, otras regaladas e
incluso teníamos de propaganda, jejeje. La primera fue "All you need is love" del Natura (no podía ser otra). Ahora las guardaré en una cajita junto con tu llavero. No creo que vuelva a sentir algo así por ningún otro coche, tú has sido el primero y así seguirá siendo!
Good by my friend
Vale, ya voy a por mi pastillita!! Feliz fin de semana!!