viernes, 16 de enero de 2015

Mini.. good by my friend


Mini.. good by my friend

Avui he venut el meu primer cotxe, el meu primer amor… 


Sembla mentida la facilitat que tinc per creure que les coses inanimades tenen sentiments. De petita pensava que les meves nines en tenien i que a la nit se sentien soles, així que les posava totes dintre del meu llit, després, pensava que les barbies i els ninos també els hi passava el mateix i els afegia al club… acabava dormint estirada com un pal amb ninots per tots costats. Al matí, estaven tots a terra, pobrets. Podria explicar més coses d'aquestes però no vull que vos espanteu.
Sento que l'abandono... Sempre havia pensat que mai el vendria, que el tindria per sempre, encara que fos en el jardí fent de jardinera o com una joguina pels nens… però aquest segon embaràs m’ha fet obrir els ulls i ja nos sóc aquella nina de 20 anys, sóc una mami óssa amb 1 “churumbel”, una panxota i ciàtica que necesita 5 portes i un bon maleter! Fins ara he anat trampejant però cada cop que trec poso o trec en Joan és una tortura, bé, era una tortura… Sempre em quedarà el mini del Melonet (quan veieu la foto entendreu que vull dir).
Em consola que se’l quedi una nina de 18 anys molt il·lusionada amb ell, que viu a Sevilla i allà estarà rodejat de vida i bon humor! Potser ell preferiria una jubilació en lloc de començar de nou, però com diuen “Sevilla tiene un color especial” i segur que serà feliç.

Per sort en Toni els havia avisat del meu possible espectacle de mocs i llàgrimes però ja fa dies que vaig buidant i al final he tingut un moment però he aguantat força bé l'espectacle.

Ara toca la part en què li parlo al cotxe…

Tractoret… Han sigut 10 anys d'aventures i experiènces; Els caps de setmana a la neu, les sortides de sol al turó… Recordo anar a fer "trompos" al descampat davant el cementiri (havíem de practicar! Si no el dia que et passa no saps com reaccionar, eh Maria? jajaja!). Has escoltat mil confidències, has vist mil llàgrimes i sentit molts riures. Has aguantat cants desafinats i super “bailoteos” (tots amb “mazo” sentiment). Hem anat de camping. Em vas portar fins a Mallorca per viure una història d'amor que encara dura i 3 anys després em vas portar el dia del meu casament. Hem fet Sant Joan-Llucmajor passant per Randa, per anar a treballar, durant un grapat d'anys i hem vist com passaven les estacions d'aquest preciós camí. Els camps passaven de marro a verd, després plens de flors i acabaven daurats, els ametllers florien a l'hivern i gaudíem d'alguna nevada. Cada primavera em sorprenia veure aquell roser abandonat que de cop explotava carregat de roses vermelles! I que graciosos els porquets, els conills, les perdius i les ovelles que mos creuàvem... de veritat que gaudia moltíssim de fer aquesta carretera. Has vist néixer en Joan i durant 16 mesos hem estat 3 en lloc de 2. Has fet de casa, com un caragolet, t'he carregat de trastos 1000 cops per anar d’aquí cap allà... Ahir et vaig treure el que et feia diferent de la resta, les xapes que hem anat recol·lectant tots aquests anys.  Algunes són comprades, d’altres regalades i fins i tot en teníem de propaganda, jejeje.  La primera va ser "All you need is love" del Natura (no podia ser un altre). Ara les guardaré en una caixeta juntament amb el teu clauer. No crec que mai torni a sentir així per cap altre cotxe, tu has sigut el primer i així seguirà sent!

good by my friend

D’acord, ja vaig a buscar la pastilleta!! Bon cap de setmana!











Hoy he vendido mi primer coche, mi primer amor ...

Parece mentira la facilidad que tengo para creer que las cosas inanimadas tienen sentimientos. De pequeña pensaba que mis muñecas tenían y que por la noche se sentían solas, así que las ponía todas dentro de mi cama, luego, pensaba que las barbies y los muñecos también les pasaba lo mismo y los añadía al club... acababa durmiendo estirada como un palo con muñecos por todos lados. Por la mañana, estaban todos en el suelo, pobrecitos. Podría contar más cosas de estar pero no quiero que os asustéis.

Siento que lo abandono... Siempre pensé que nunca lo vendería, que lo tendría para siempre, aunque fuera en el jardín haciendo de maceta o como un juguete para los niños... pero este segundo embarazo me ha hecho abrir los ojos y ya nos soy aquella niña de 20 años, soy una mami osa con 1 "Churumbel", un barrigón y con ciática que necesita 5 puertas y un buen maletero! Hasta ahora me he ido apañando pero cada vez que pongo o saco Juan es una tortura, bueno, era una tortura... Siempre me quedará el mini del Melonet (cuando veáis la foto entenderéis que quiero decir).
Me consuela que se lo quede una niña de 18 años muy ilusionada con él, que vive en Sevilla y allí estará rodeado de vida y buen humor! Quizás él preferiría una jubilación en lugar de empezar de nuevo, pero como dicen "Sevilla Tiene un color especial" y seguro que será feliz.

Por suerte Toni les había avisado de mi posible espectáculo de mocos y lágrimas pero ya hace días que voy vaciando y al final he tenido un momento pero he aguantado bastante bien el espectáculo.

Ahora toca la parte en le hablo al coche...

Tractorcito... Han sido 10 años de aventuras y experiencias; Los fines de semana en la nieve, las salidas de sol en la colina... Recuerdo ir a hacer "trompos" en el descampado frente al cementerio (teníamos que practicar! Si no el día que te pasa no sabes como reaccionar, eh María? Jajaja!). Has escuchado mil confidencias, has visto mil lágrimas y sentido muchas risas. Has aguantado cantos desafinados y súper "bailoteos" (todos con “mazo” sentimiento). Hemos ido de camping. Me llevaste hasta Mallorca para vivir una historia de amor que todavía dura y 3 años después me llevaste el día de mi boda. Hemos hecho San Juan-Llucmajor pasando por Randa, para ir a trabajar, durante muchos años y hemos visto cómo pasaban las estaciones de este precioso camino. Los campos pasaban de marrón a verde, después se llenaban de flores y acababan dorados, los almendros florecían en invierno y disfrutábamos de alguna nevada. Cada primavera me sorprendía ver aquel rosal abandonado que de golpe explotaba cargado de rosas rojas! Y que graciosos los cerditos, los conejos, las perdices y las ovejas que nos cruzábamos... de verdad que disfrutaba muchísimo de hacer esta carretera. Has visto nacer Juan y durante 16 meses hemos estado 3 en lugar de 2 Has hecho de casa, como un caracol, te he cargado de trastos 1000 veces para ir de aquí para allá... Ayer te saqué lo que te hacía diferente del resto, las chapas que hemos ido recolectando todos estos años. Algunas son compradas, otras regaladas e incluso teníamos de propaganda, jejeje. La primera fue "All you need is love" del Natura (no podía ser otra). Ahora las guardaré en una cajita junto con tu llavero. No creo que vuelva a sentir algo así por ningún otro coche, tú has sido el primero y así seguirá siendo!


Good by my friend

Vale, ya voy a por mi pastillita!! Feliz fin de semana!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario