Big Brother

Bon dia!



Segur que esteu pensant “a veure quina excusa té aquesta per tenir el blog tan abandonat”, doncs en tinc una i de molt bona!!!!! Tenia mil plans per fer aquest estiu en el blog però ha passat una petita cosa actualment de la mida d’un kiwi que ha capgirat la meva vida.

Siiii! Torno a estar embarassada!! Sembla mentida!! Resulta que després de tantes penes per aconseguir en Joan el meu cos s’ha posat en estat “fabriqueta” i ara no puc parar! Ens ha agafat mig per sorpresa però molt contents, ens encanta fer créixer la família i sabem que serà durillo però ja volíem que es portin poc temps i aprofitar el període d’excedència! Estic contentíssima! Si tot va bé l’esperem pel 10 d’abril. Després de passar un estiu gorda-gorda em fa molta il·lusió passar aquest embaràs durant l’hivern i que neixi amb la primavera. Gràcies a la “caixa comu” que tenim amb les meves compis ex-embarassades disposo d’un ampli armari de roba pre-mama tant d’estiu com d’hivern! Fins i tot tenim vestit de còctel!!!!!!!! Gràcies nines, de moment he afegit un parell de leggins!!

Segurament vos pregunteu que si estic tan contenta i feliç, com és que he abandonat tant el blog? Doncs perquè jo sóc d’aquelles que quan s’embarassa ho fa amb tots els símptomes fotuts del món. Els que estan al meu costat ho poden confirmar... Vomito (a cada arbre, cotxe, ascensor, etc.), tinc migranyes, ciàtica i estic marejada 24h. Amb l’embaràs d’en Joan també va ser durillo però només havia d'esquivar un parell de companys per arribar al WC, disposava de’n Toni perquè em mimes màxim i al arribar de la feina només m'havia de posar al llit. Ara, si estic sola, he d’esquivar un nen i els seus joguets, tancar portes perquè no em segueixi, netejar culets amb una toallita sota el nas, portar sempre bosses de plàstic i una magdalena a la bossa, desitjar que arribi en Toni perquè jugui un rato amb en Melonet i el faci volar perquè el pobre deu pensar "on és la mami? Aquí només hi ha un Orco apoderat del sofà!". Així que les poques energies que genero són per cobrir les necessitats bàsiques d'ell i alimentar al petit kiwi. Avui escric després d’uns dies horribles que van acabar ahir a la nit després de 3 dies de migranya i avui em sento a tope! Espero estar arribant a la recta final perquè això és molt dur… He anat arrossegant-me de Palma a Barcelona i ara a Madrid. Primer amb ajuda d’amics i família i ara en Toni que m’ajuda moltíssim però he passat estones on no veus el moment en què el teu cos et doni un descans.

Quan no puc més em faig una banyera i em relaxo tot el que puc intentant visualitzar el futur membre de la família que pobre quasi no tinc temps per ell@. Amb en Joan em passava el dia mirant la app de l’embaràs, ara quina forma té?, quants dies, minuts, segons falten per la pròxima visita al ginecòleg?, quan el començaré a sentir?, ja m’escolta? etc. Et passes 24h pensant amb ell i contemplant el teu cos a veure els 1000 canvis que fa… et penses que tens una panxa enorme i et compres uns vestits moníssims (per aquella panxa) pensant que l'aprofitaràs els 9 mesos però no saps que allò encara serà més i més gran i que hauràs de tornar a comprar roba i al final acabaràs portant els mateixos leggins i un parell de samarretes premamà Ara, gràcies en Joan, el petit/a té molt d'espai i quasi vaig saber més que estava embarassada per la panxa rara que vaig posar que pel test. Per això agraeixo tant l'experiència i la caixa de roba!

Així que ja sabeu la bona nova i que ara els meus projectes queden “stand by” i tot anirà sobre la marxa. Ja tindré temps més endavant, ara el primer és la família i no acabar boja! Ara col·leccionaré més anècdotes i peripècies. Tinc ganes de trobar-me millor i compartir amb tots aquesta nova aventura. Esper que vos agradin ses fotos, el Melonet cada dia està més preciós i ens té més enamorats.

Buenos días!

Seguro que estáis pensando "a ver qué excusa tiene esta para tener el blog tan abandonado", pues tengo una y muy buena!!!!! Tenía mil planes para hacer este verano en el blog pero ha pasado una pequeña cosa actualmente del tamaño de un kiwi que ha dado la vuelta mi vida.

Siiii! Vuelvo a estar embarazada!! Parece mentira!! Resulta que después de tantas penas para conseguir a Joan mi cuerpo se ha puesto en modo "fabriqueta" y ahora no puedo parar! Nos ha cogido medio por sorpresa pero estamos muy contentos, nos encanta hacer crecer la familia y sabemos que será durillo pero ya queríamos que se llevaran poco tiempo y aprovechar el período de excedencia! Estoy contentísima! Si todo va bien lo esperamos para el 10 de abril. Después de pasar un verano gorda-gorda me hace mucha ilusión pasar este embarazo durante el invierno y que nazca con la primavera. Gracias a la "caja común" que tenemos con mis compis ex-embarazadas dispongo de un amplio armario de ropa pre-mama tanto de verano como de invierno! Incluso tenemos vestido de cóctel!!!!!!!! Gracias “nines”, de momento he añadido un par de leggins !!

Seguramente os preguntáis que si estoy tan contenta y feliz, como es que he abandonado tanto el blog? Pues porque yo soy de aquellas que cuando se embaraza lo hace con todos los síntomas jodidos del mundo. Los que están a mi lado lo pueden confirmar... Vomito (cada árbol, coche, ascensor, etc), tengo migrañas, ciática y estoy mareada 24h. Con el embarazo de Joan también fue durillo pero sólo tenía que esquivar un par de compañeros para llegar al WC, disponía de Toni para que me mimara al máximo y al llegar del trabajo sólo me tenía que ir a la cama. Ahora, si estoy sola, tengo que esquivar un niño y sus juguetes, cerrar puertas para que no me siga, limpiar culitos con una toallita bajo la nariz, llevar siempre bolsas de plástico y una magdalena en el bolso, desear que llegue Toni para que juegue un rato con el Melonet y lo haga volar porque el pobre debe pensar "dónde está mami? Aquí sólo hay un Orco apoderado del sofá". Así que las pocas energías que genero son para cubrir las necesidades básicas de él y alimentar al pequeño kiwi. Hoy escribo después de unos días horribles que acabaron anoche después de 3 días con migraña y hoy me siento a tope! Espero estar llegando a la recta final porque esto es muy duro... He ido a rastras de Palma a Barcelona y ahora estoy en Madrid. Primero tenia ayuda de amigos, familia y ahora Toni que me ayuda muchísimo pero he pasado ratos donde no ves el momento en que tu cuerpo te dé un descanso.

Cuando no puedo más me preparo una bañera y me relajo todo lo que puedo intentando visualizar el futuro nuevo miembro de la familia que pobre casi no tengo tiempo para él/ella. Con Joan me pasaba el día mirando el app del embarazo, ¿ahora qué forma tiene?, ¿cuantos días, minutos, segundos faltan para la próxima visita al ginecólogo?, ¿cuando le empezaré a sentir ?, ¿ya me escucha? Etc. Te pasas 24h pensando en él y contemplando tu cuerpo viendo los 1.000 cambios que hace... crees que tienes una barriga enorme y te compras unos vestidos monísimos (para esa barriga) pensando que la aprovecharás los 9 meses pero no sabes que será aún más y más grande, te tendrás que volver a comprar ropa y al final acabarás llevando los mismos leggins y usaras las mismas camisetas premamá. Ahora, gracias Juan, el pequeño/a tiene mucho espacio y casi supe más que estaba embarazada por la barriga rara que puse que por el test. Por eso agradezco tanto la experiencia y la caja de ropa!

Así que ya sabéis la buena nueva y que ahora mis proyectos quedan “stand by” y todo irá sobre la marcha. Ya tendré tiempo más adelante, ahora lo primero es la familia y no acabar loca! Ahora coleccionaré más anécdotas y peripecias. Tengo ganas de encontrarme mejor y compartir con todos esta nueva aventura. Espero que os gusten las fotos, el Melonet cada día está más precioso y nos tiene más enamorados.